PRACTICUM 1 vist des de dins.

Aquest blog em servirà per a mostrar les meues vivències com a estudiant de psicopedagogia que està realitzant els PRACTICUMS I i II en un institut de secundària i transmetre la feina d'un orientador escolar.

dissabte, 30 de març del 2013

Presentació del Projecte de treball

 
MILLORA DELS HÀBITS I TÈCNIQUES D’ESTUDI A SECUNDÀRIA.



La realitat de la que partim és la necessitat de conèixer com aprenen i estudien els alumnes per a posteriorment intentar transmetre’ls mitjançant un procés d’ensenyança-aprenentatge, quines són les millors tècniques i hàbits d’estudi per a aconseguir el màxim rendiment acadèmic i obtenir èxits en la seua formació. Al mateix temps, mostrar aquests resultats a les famílies per a què també elles puguen rebre informació sobre com i de quina manera seria la més adient per a millorar els hàbits i tècniques d’estudi dels seus fills.
Aquesta és en definitiva la proposta de treball que plantege en el meu projecte i en la qual es fonamentarà el meu PRÀCTICUM II.

Passe a enumerar les fases que formen el projecte incloses en la proposta metodològica.


 
  Proposta metodològica.


FASE 1 : Confecció dels qüestionaris i emplenat per part dels alumnes. DATA: Mes de març HORES: 15
Objectius:
  • Confeccionar qüestionaris que repleguen tota la informació necessària.
  • Confeccionar qüestionaris amb preguntes que faciliten respostes tancades i obertes.
  • Recollir informació sobre els hàbits i tècniques utilitzades pels alumnes.

Destinataris/àries:
Alumnes de 1r i 3r d’ESO.
ACTIVITATS I CONTINGUTS
  1. Consulta dels diferents qüestionaris existents.
  2. Interiorització dels ítems necessaris que han de tenir les qüestions.
  3. Confecció dels hàbits i tècniques d’estudi adients.
  4. Realitzar l’emplenat per part dels alumnes.
INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
  1. Qüestionaris.
  2. Documentació aportada en la bibliografia i d’altres sobre les tècniques d’estudi i els hàbits de treball.
INDICADORS D’AVALUACIÓ
  1. La mostra utilitzada d’alumnes siga més del 50% dels alumnes d’eixes edats.
  2. Les respostes siguen clares i concretes.
  3. Les respostes donen informació sobre les tècniques i hàbits utilitzats pels alumnes.
FASE 2 : Recollida d’informació i aprofundiment en les tècniques d’estudi i hàbits de treball. DATA: Mes d’abril HORES: 25
Objectius:
  • Recollir la informació dels qüestionaris.
  • Interpretar la informació dels qüestionaris.
  • Consulta i aprofundiment en les tècniques i hàbits adients.

Destinataris/àries:
Psicopedagog i alumne en pràctiques.
ACTIVITATS I CONTINGUTS
  1. Lectura dels qüestionaris.
  2. Confecció d’unes taules d’enregistrament d’informació.
  3. Enregistrament de les respostes.
  4. Realització d’una taula comparativa de les tècniques i hàbits que realitzen els alumnes i del que haurien de fer.
INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
  1. Interpretació dels qüestionaris.
  2. Enregistrament de les respostes en una graella.
  3. Anotació selectiva de la informació important.
INDICADORS D’AVALUACIÓ
  1. Les respostes ens aporten informació rellevant.
  2. Les tècniques que ens indiquen els alumnes és corresponen amb les existents.
  3. Les taules i graelles de recollida d’informació ens aporten de manera esquemàtica quins són els hàbits i les tècniques dels alumnes.
FASE 3 : Confecció del material en format digital DATA: Mes de maig HORES: 25
Objectius:
  • Confeccionar material en diapositiva digital sobre les tècniques i hàbits d’estudi.
  • Esquematitzar els continguts i fer-los motivadors.
  • Mostrar el ventall de possibilitats i resultats d’uns bons hàbits i tècniques d’estudi.

Destinataris/àries:
Psicopedagog i alumne en pràctiques.
ACTIVITATS I CONTINGUTS
  1. Lectura dels diferents manuals de confecció de diapositives digitals.
  2. Utilització de materials de la xarxa que siguen motivadors.
  3. Consulta de la bibliografia i del continguts en tècniques i hàbits.
INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
  1. Programari de diapositives digitals.
  2. Documentació i consulta amb altres professionals.
  3. Taules i graelles on està la informació recollida.
INDICADORS D’AVALUACIÓ
  1. Comprovació que apareixen les tècniques i hàbits més rellevants.
  2. Visualització per part de diversos docents, alumnes i pares, mares com a mostra, que ens servirà per a recollir sugerències i millorar la presentació i contingut.
FASE 4 : Mostra i explicació del material confeccionat i de les oportunitats que ofereix. DATA: Mes de maig i juny. HORES: 20
Objectius:
  • Transmetre el material confeccionat.
  • Transmetre i explicar el contingut.
  • Resoldre possibles dubtes del contingut del material.

Destinataris/àries:
Alumnes del centre, famílies i docents.
ACTIVITATS I CONTINGUTS
  1. Mostra en les aules per part del tutor/a del treball confeccionat.
  2. Confecció per part del alumnes d’uns ítems de com podrien millorar els seus hàbits d’estudi i tècniques de treball.
  3. Pujada a la web del material confeccionat.
  4. Comunicació a l’AMPA del material confeccionat i de l’operativitat del material.
  5. Redreçar les qüestions o dubtes a la direcció electrònica o al bloc, per a resoldre dubtes o simplement intercanviar impressions amb les persones implicades.
INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
  1. Utilització del canó per a realitzar l’explicació.
  2. Exposició directa i oral.
  3. Utilització de la pàgina web, el bloc i el correu electrònic per a rebre feedbacks i seguir creixent en el projecte.
INDICADORS D’AVALUACIÓ
  1. Comparació de resultats acadèmics amb l’avaluació anterior.
  2. Recollida d’informació mitjançant entrevistes amb els docents sobre els canvis efectuats en l’alumnat.
  3. Comptabilització de les descàrregues del treball penjat a la pàgina web o increment de visites.

dilluns, 17 de desembre del 2012

Conclussions finals

Les pràctiques que estic realitzant les considere totalment positives, ajudant-me a rebre una visió real del treball del psicopedagog dins d'una institució educativa de secundària. Durant l'estudi de les diferents assignatures del pla docent, no es pot arribar a interioritzar els continguts apresos fins que no realitzes les pràctiques i t'he n'adones que el dia a dia en un institut és molt més del que havíem aprés en els temaris de les assignatures.

El procés seguit ha sigut molt clar: acompanyar en tot moment a la psicopedagoga, observar el que estava fent i participar en les intervencions que consideravem adequades, amb la supervisió de l'orientadora, no obstant, en alguna ocasió, el fet que intervengueren altres persones com familiars i alumnes amb problemàtiques importants i greus, ha fet que estiguera en un pla molt llunyà. M'agradaria afegir, que posteriorment la psicopedagoga del centre m'ha informat i posat al dia dels casos.

Voldria valorar la tasca del psicodegog dins d'un centre de secundària i al mateix temps, la dificultat que comporta portar a terme eixa tasca.  La unió i la bona relació amb l'equip directiu es fa necessària, i en el centre així ho he comprovat, a l'igual que amb la resta de components del claustre on no sempre existeix, però que cal superar amb un exercici de professionalitat i pensant en la millora dels alumnes.

El temes tractats han sigut i estan sent, molt variats i diversos, uns més agradables que d'altres però tots necessaris, no obstant, la qualitat humana i la necessària utilització d'estratègies de cooperació que ha de fer servir el psicopedagog amb alumnes, famílies i companys és una prova constant que enriqueix el treball diari.

Actualment estem valorant conjuntament amb l'orientadora quin serà el Pla d'Actuació que triaré, tenint en compte el meu horari, les meues motivacions i la meua experiència com a docent, considere que de moment i després d'haver-ho parlat amb ella, l'orientació, les tècniques d'estudi, la resolució de conflictes dins de les tutories és el pla d'actuació que més m'atrau i més possibilitats té portar-se a terme.

Finalment, m'agradaria esmentar que estic aprenent molt, sobretot, estic rebent una visió dels instituts de secundària que no tenia, ja que la meua experiència en un institut es resumeix com a alumne i no com a docent. La tasca que realitzen els docents amb els alumnes és ... molt complicada en ocasions i difícil quasi sempre, no obstant, quan alguns alumnes milloren i aconsegueixen superar les dificultats és molt gratificant.
Hi ha alumnes que s'esforcen per millorar i aprendre, ja que estan motivats, però d'altres ..., totalment el contrari, convertint-se en l'epicentre de conflictes en les aules; el psicopedagog intenta intervindre per a millorar la situació i buscar alternatives, consulta en la família, busca altres plans d'estudis com Escola Taller, PQPI, etc. però ... , no és fàcil millorar aquestes situacions.

Vodria finalitzar esmentant que per moltes reformes educatives que hi hagen, i hem passat unes quantes, si no canviem els valors de la nostra societat i les motivacions que la mouen, no arribarem a tindre un sistema educatiu de qualitat on tinguen cabuda la majoria de joves.

dimarts, 11 de desembre del 2012

Document derivació a l'orientadora educativa

Aquest és el document que han d'omplir els tutors, preferentment, per a demanar l'avaluació d'un alumne que el docent considera que cal avaluar per a obtenir un diagnòstic del seu mal rendiment o comportament desafiant, etc.

El document s'entrega al mateix temps que es realitza  l'entrevista del docent i la psicopedagoga, per a aclarir informacions que tal volta no es s'arriben a obtenir amb el full.

Sessions d'avaluacions

Avui he tingut l'oportunitat d'assistir a diverses sessions d'avaluacions on assistia l'orientadora educativa. Cal dir que han sigut moltes hores escoltant a tots els professors com parlaven dels seus alumnes, de les notes, de les seues característiques i també del grup classe.

La tasca de l'orientadora ha sigut escoltar amb atenció els diferents comentaris i intervindre quan es tractava d'algun alumne que està dins de la llista dels alumnes amb dificultats o que estan atesos en horari d'educació especial, tant per ella mateix, com per mestres de Pedagogia Terapèutica, com per la mestra d'Audició i Llenguatge. També ha intervingut per orientar en pautes de comportament i tècniques d'estudi per a millorar els resultats acadèmics, però ha sigut més un recordatori als docents que el fet de donar informació novedosa.

Finalment, s'ha anotat l'avaluació dels alumnes amb ACIS i el seu progrés, així com la integració dels alumnes dins del grup classe.

dijous, 6 de desembre del 2012

Actuacions dels darrers dies

A l'institut on estic fent les pràctiques hem intervingut en molts aspectes diversos.
S'ha intervingut parlant en els pares i mares d'alguns alumnes conflictius incidint en que les normes s'han de mantindre i que han de controlar més les tasques acadèmiques dels seus fills, al mateix temps, se'ls ha intentat transmetre que tal volta el que volen els fills és passar més temps amb la família i que els recolzen més les seues decisions deixant que s'equivoquen, ja que eixa és la manera d'aprendre, però resaltant que l'important és compartir alguns moments de qualitat del dia amb els seus fills.

També ens hem reunit amb la tutora d'un curs de PQPI per a tractar la millora del comportament d'uns alumnes d'aquest programa especial i conjuntament amb el centre Espardenyers, que és una escola taller, acompanyats de la psicòloga i l'educadora d'aquest centre em fet una entrevista amb els alumnes conflictius per si els motivava més assistir a aquest centre on s'aprenen oficis variats amb molta pràctica.


dijous, 29 de novembre del 2012

Confecció d'un ACIS de 3r de primària de Naturals. 2a part.

Una vegada observat com es treballa en la confecció d'un ACIS a Secundària, anomenaré diferents formes d'actuar de la psicopedagoga, segons el que marca la legislació, en funció de les assignatures de què es tracta.

Així, tots els alumnes amb informe psicològic amb ACIS en totes les matèries, és a dir, alumnes amb una deficiència mental lleugera, han de portar una programació individualitzada que han de fer els professors de cada matèria. Ara bé, de les matèries instrumentals Llengua Valenciana, Llengua Castellana  i Matemàtiques, el departament d'orientació, tant els professors de Pedagogia Terapeùtica com la mateixa orientadora educativa, tenen una sèrie de material i proves de nivell per a passar-los als alumnes per a detectar el Nivell Actual de Competències, les proves reben el nom de NAC

Amb els resultats obtinguts en les proves se'ls fan els ACIS amb coordinació amb els professors del cursos ordinaris; amb les altres assignatures, les que no són instrumentals,  el departament d'orientació assessora amb el que demanen els professors, com és el cas que ens ocupa, on l'orientadora ha buscat material de primària per a un professor de Naturals que havia demanat assessorament per a fer l'ACIS.


dijous, 22 de novembre del 2012

Confecció d'un ACIS de 3r de primària de Naturals. 1a part.

Després de llegir els comentaris de la meua consultora del Practicum 1 considere que he de participar més en la confecció de les tasques durant el practicum i no només com a observador, així que aprofitant, que un professor ha demanat assessorament a l'orientadora educativa per a la confecció d'un ACIS, he considerat que podria ajudar, concretament és de Naturals amb un nivell de 3r de primària.
Abans d'entrar en la confecció de l'ACIs diré que el professor estava prou neguitós per no tenir material per a confeccionar-lo així que, ja que estic treballant de tutor de 3r de primària en el meu col·legi, l'orientadora m'ha demanat si podria facilitar-li llibres de text de Coneixement del Medi de 3r i 4t primària, a la qual cosa he accedit.
De moment, estem en el pas de que el professor s'està llegint els llibres per vore que pot aprofitar i com fer l'ACIS, caldrà vore com soles fer-ho, amb quina normativa i quina estructura volen, si molt legalitzada o més bé pràctica que puga servir en el treball diari amb l'alumne on figuren uns quant objectius i les tasques ha realitzar. Supose que les dues estructures seran les adients, una més formal per a l'expedient de l'alumne i l'altra per al treball diari.

Ja seguiré sobre aquest tema en una altra entrada.