Comparant els hàbits d'estudi.

Buscant informació amb la intenció de respondre a l'anterior entrada, he trobat informació molt esquemàtica però també molt significativa sobre els hàbits d'estudi i de treball dels estudiants finesos i dels estudiants espanyols.

Es curiós que la diferència no es troba tant en les tècniques d'estudi, que seran les mateixes, sinó que les majors diferències es troben en els hàbits diaris, el concepte d'educació amb tots els agents integrants valorats positivament i els valors de la societat que es reflecteix dins dels recintes escolars; que aprofite per a dir, que segons he pogut visionar en programes de televisió, no tenen parets ni reixes que impedisquen sortir als alumnes o entrar a d'altres.

Deixe un altre enllaç on es dona informació sobre les diferències entre l'educació a Espanya i a Finlàndia.

http://www.fluvium.org/textos/familia/fam201.htm

Fins un altra.

És necessari millorar les tècniques d'estudi a Secundària?

Per a poder contestar a aquesta pregunta he buscat estudis i publicacions on realment s'obtingueren dades reals i on també s'analitzara la legislació educativa vigent en referència als hàbits i tècniques d'estudi.
Reflexionant sobre la qüestió  considere que a banda d'altres factors molt importants, el fracàs escolar manté una estreta relació amb el tipus d'hàbits i tècniques d'estudi.

Ací us deixe l'enllaç on podeu consultar la publicació.
 
http://www.csi-csif.es/andalucia/modules/mod_ense/revista/pdf/Numero_41/ROCIO_ALCALA_CABRERA_01.pdf


(Si cliqueu damunt podreu vore l'enllaç)

Una vegada llegit el document és evident que des dels centres escolars, tant a primària com a secundària no es dóna la suficient importància a les tècniques i hàbits d'estudi. L'article marca com a principals problemes la falta de recursos econòmics i la falta de temps dels docents, ja que a banda de preparar-se les classes, la formació contínua, la burocràcia que cada vegada és més elevada, etc, han de dominar i saber transmetre als alumnes la importància i com han de portar-se a terme les tècniques d'estudi, al mateix temps que donar a conèixer els hàbits adequats per a l'obtenció de bons resultats acadèmics.

Però com ho fan en altres països? El fracàs escolar a Espanya és del 31% i en altres països europeus és del 15%, en Finlàndia és del 0,3, en què ens diferenciem respecte als hàbits i tècniques d'estudi?

Cal buscar informació en altres països.

Seria desitjable que si algun companys té experiències en altres països o en centres on s'haja donat importància a aquests continguts ho fera saber.

Gràcies a tots.

APARTATS DEL QÜESTIONARI.

Després de consultar diferents qüestionaris ja existents, he de dir que els apartats són diversos, anomenats de diferents maneres però que, com era d'esperar, són molt semblants i tots busquen uns objectius molt similars, per no dir el mateix. Aquest objectiu no és altre que una reflexió sobre el hàbits de treball, de preparació per als exàmens, organització del temps d'estudi, tècniques d'estudi, etc, junt a la recollida d'informació.

Pense que en el mateix moment que l'alumne està llegint i contestant les qüestions, ja està reben informació, i ell mateix ja sap quins hàbits són més adequats per a millorar el seu rendiment.

La informació que puga recollir haurà d'estar relacionada amb:

• Les condicions d'estudi.
• Organització del temps.
• Estratègies d'estudi.
• Actitud a classe
• Motivació
• Utilització de tècniques.
• Mètode personal 
• Preparació de les proves d'avaluació.

Vídeos interessants sobre tècniques d'estudis.

Mentre estructure el qüestionari que vull passar-los als alumnes, he buscat vídeos explicatius i motivants que també considere que ajudarien a millorar eixos hàbits en els estudiants.Al mateix temps també reflexione sobre si eixe format seria un reforç afegit en el seu aprenentatge.

VARIETAT DE QÜESTIONARIS.

Voldria esmentar que quant més tipus de qüestionaris consulte més varietat d'apartats i de preguntes observe que existeixen en els qüestionaris, per tant, considere que he de fixar clarament els objectius que vull obtenir quan replegue la informació i quin ús vull fer d'ella. Pense que així, podré centrar-me i anar perfilant el meu propi qüestionari.

Feta aquesta reflexió, el que cal fer és considerar quins apartats són els importants, com han de ser les preguntes i les seus respostes per a què ajuden a obtenir la informació que necessite. Totes aquestes concrecions pensant que els alumnes són de 1r i 3r de la ESO, i que tampoc puc fer un qüestionari molt llarg.

Considere que amb 30 preguntes dividides en apartats seria suficient i no començaria a decaure la motivació ni apareixeria l'aborriment en els alumnes. 

Ànem per feina que el temps se'm tira al damunt!!!

 CONSULTANT QÜESTIONARIS EXISTENTS.


Seguim amb la fase 1. Confecció del qüestionari, i m'estic adonant que el qüestionari hauria de tenir diferents apartats, tal i com comprove en els exemples que estic consultant i que a continuació indique els enllaços.

http://www.aplicaciones.info/utiles/tecuesti.htm

http://www.kekiero.es/introduccion/pruebatecest

https://docs.google.com/document/d/1jqDPElrNHAc04i4VZJieA_zGyDi74YvcvRq0kWZkr8w/edit?pli=1

http://ryc.educa.aragon.es/PROA/file/Materiales_DOC/Serie_203.pdf

A més a més, entenc que el qüestionari ha de fer referència a molts aspectes diversos i que el fet de posar apartats també deixa a l'alumne un moment per a centrar-se en l'aspecte concret, com per exemple, ACTITUDS DAVANT D'UN EXAMEN. Considere que el fet de llegir els títols dels apartats ajuda a centrar l'atenció i també afavoreix el descans entre preguntes.

Com a reflexió final, voldria comentar que un qüestinari que està dividit en apartats, és més motivador a l'hora de respondre i des del punt de vista de la persona que el confecciona afavoreix que hi haja més nombre de preguntes i per tant, augmenta la qualitat i les dades de la informació que és recull.

Fins aviat.

TORNADA AL PRÀCTICUM I PRESSA DE CONTACTE AMB EL PROJECTE. 

La tornada al pràcticum ha anat bé, he intentat aprofitar les hores consultant altres qüestionaris ja existents però he arribat a la conclusió que no vull passar-ne cap dels que ja estan fets, si no, confeccionar-ne un de nou o adaptar-ne alguns dels que ja existeixen.

 També he estat consultant amb la tutora els grups més adients per passar-los els qüestionaris, tant de 1r com de 3r de l'ESO, més o menys està ja decidit.

He de reconèixer que he de dedicar-li una mica més de temps a consultar bibliografia sobre la temàtica, per a poder confeccionar un qüestionari concís, curt, clar, que pregunte els aspectes clars que després em serviran per a obtenir la informació que desitge. Un aspecte que considere fonamental és que el qüestionari no ha de ser pesat de llegir ni d'omplir, ja que, per la meua experiència com a estudiant, recorde que molts alumnes no estan molt motivats per a respondre qüestionaris molt llargs, ni tampoc molt farcits d'informació. 

En les següents entrades aniré mostrant el qüestionari al mateix temps que vaja interioritzant els aspectes fonamentals de les qüestions a redactar.