PRIMERES CONCLUSIONS DEL PRÀCTICUM II.
En l'aprenentatge i sobretot, en la formació contínua que un docent ha d'anar fent, les conclusions les considere part de l'aprenentatge. Passat un temps, eixes conclusions formen part del camí per a seguir fent altres conclusions, en definitiva, per a seguir aprenent, per a arribar a altres ports de coneixement, però ... no hem d'oblidar que nosaltres tractem amb persones que tenen una motxilla de vida i de coneixement, poc plena.
Cada dia els docents, psicopedagogs, etc, agafem i posem la mà dins d'eixa motxilla, dipositant coneixements, valors, educació, formes, .... i humanitat.
El pràcticum està sent molt enriquidor, la meua tutora em facilita molt la feina i em transmet totes les tasques que realitza, considere que sóc afortunat, ja que he vist molta feina que realitza un psicopedagog, quan no ha sigut de forma presencial, ho ha fet per correu electrònic o també amb trobades espontànies per la ciutat.
Respecte a les tècniques i hàbits d'estudi, queda palès, que un alt percentatge dels alumnes no les coneixen o que a pesar de conèixer-les, no les porten a la pràctica.
Cal fer-se algunes preguntes al respecte i actuar en conseqüència amb les respostes que obtinguem.
Què tal volta els docents assumim que els alumnes ja coneixen i dominen les tècniques d'estudi?
Què tal volta ningú ha parat el temps suficient per a mostrar-les i aprofundir?
Què tal volta els alumnes no estan motivats pels estudis , i les distraccions externes poden més?
Què tal volta les famílies no donen la importància, ni dediquen temps a responsabilitzar-se de l'educació dels seus fills, d'una manera intel·ligent i formant-se en la matèria?
Què tal volta la societat on vivim, no valora l'educació, ni ajuda als pares i mares a poder dedicar el temps de qualitat que demanen els seus fills?
Doncs, la conclusió a la qual arribe és .... una mica de tot.
Hem de dedicar més temps com a docents a transmetre i facilitar les millors tècniques d'estudi.
Com que no s'adquireixen d'un dia per a un altre, cal treballar-les moltes més vegades al llarg de l'escolarització.
També cal associar educació i estudi a valors positius a qualsevol edat.
Al mateix temps, cal facilitar des de l'àmbit laboral, horaris per a poder educar als fills entenent que el temps de qualitat que dediquen els pares i mares als fills retornaran a la societat en positiu.
I molt important, docents i famílies hem d'anar de la mà, formant-nos contínuament per a poder adaptar-nos als canvis que els alumnes, les famílies i els professionals de l'educació, ens trobem en una societat que no para de canviar contínuament, i de vegades ni es planteja, si la direcció que pren aportarà resultats positius.
Anem compartint, anem creixent.
Fins aviat.
Javi Parra